No menjo carn per amor als animals

El programa de ràdio La Nit dels Ignorats ha plantejat una pregunta: Què en penseu del vegetarianisme?    https://www.facebook.com/ignorants/posts/10153188433424349?comment_id=10153192728319349

La meva aportació: L’amor i el respecte als animals no te res a veure amb el consum de carn. Estimar-los és perfectament compatible en mantenir-los com a font alimentària. Equiparar consum de carn amb crueltat es demagògia. Procurar el benestar dels animals i fer-ho és un salt evolutiu de tots els ecosistemes… Promoure i lluitar per drets de quarta generació només és possible amb ètiques capdavanteres, si no fos així encara enviaríem gladiadors a lluitar contra els lleons.

Estar a favor o no als animals és irrellevant quan parlem d’alimentació. Es entre ètica i nutrició la qüestió.

Crueltat animalL’alimentació es una necessitat vital i l’amor es un sentiment. El nostre metabolisme individual i el nostre desenvolupament col·lectiu s’han optimitzat al introduir proteïnes d’origen animal a la dieta. Mantenir una dieta vegetariana sense carències es molt complicat. Les proteïnes animals han sigut determinants pel desenvolupament cerebral i l’adquisició d’habilitats intel·ligents permetent un salt molt important en el procés evolutiu de l’homo sapiens. Algunes vitamines del grup B es troben primordialment en la carn en la proporció que s’ajusta a les necessitats biològiques. Molts aminoàcids essencials també. El vegetarianisme es una elecció que situa a qui la fa en una situació de risc pels perills de carències selectives. En general el mes saludable es alimentar-nos de una forma natural. Sense fòbies ni fílies. Sense abusos ni restriccions. Els aliments han de ser els de temporada i proximitat. Podem dir que un vell pescador que arregla les xarxes al port mirant el mar no estima els peixos? Quan un guepard devora una gasela es una acte d’odi? La existència de peces dentaries a la nostra boca especialitzades per menjar carn es un error de la naturalesa? Totes les espècies de la naturalesa tenen depredador. En aquest mecanisme descansa el seu equilibri. Tots sabem les nefastes conseqüències quan es trenca aquest equilibri i es perd la seva capacitat autoreguladora. Les poblacions creixen de forma descontrolada i constitueixen una amenaça per altres espècies.

Wert i el toro

Nuria Domingo Per a mi el amor als animals te molt a veure amb el seu consum, com deia San Francesc d’Assis, “els animals son els meus amics i jo no em menjo als meus amics”. Si estimarlos es compatible en mejarlos, mes val que a mi no m’estimi ningú d’aquesta manera. Completamen d’acord que la alimentació es una necessitat vital, y que no te res a veure amb l’amor, pero el que si et puc assegurar que per cubrir aquesta necessitat vital no cal matar a ningú, encara menys a algu que dius que estimes. Avui en dia no es gens complicat portar una dieta lliure d’animals, tot al contrari,els beneficis per la salut son extraordinaris, (un 40% menys de posibilitats de malalties coronaries, de contraure cancer, colesterol, diabetes, etc.etc.) , la dieta animal acidifica la sang y en un entorn acid creixen les celules tumorals i les malalties, al contrari que en una dieta vegetal que la alcalinitza, l’unica carencia que es pot tindre es la de la B-12, que només está en la terra del que mengen els animals., pero avui en dia no es cap problema, ja que existeixen suplements i sempre es millor un suplement de vitamina B-12 que pendre pastilles pel colesterol, sucre, etc.etc. Es molt mes natural y etic almetarse de vegetals y productes lliures d’animals que de aliments carregetas d’antibiotics y hormones, y aditius que posen als cadevers dels animals per que tinguin on aspecte. Fa uns anys era diferent i la gent criaba y mataba els animals d’un altre forma, no et dic que estigui tampoc d’acord, pero el que fem avui en dia es nefast per la nostra salut y pel planeta i ja veus que aqui no et parlo del respecte als animals. El tema del guepard y la gasela, es supervivencia, el guepard no te altre opció, nosaltres en tenim milions. Compara les peces dentals de la nostra boca amb un guepard o un lleó, i amb una vaca o un gorila, a qui si asemblen mes? En quant al tema del equilibri, trobes equilibrat que cada any fabriquem 60. bilions d’animals per el nostre consum? Trobes equilibrat que estem buidant els océans y desforestant els boscos per fer camps de soja transgenica per alimentar al bestia? La nostra dentadura i mandibula es com la de les vaques i els gorilas, animals hervibors, els seus intestints son nou vegades mes curts que els nostres, aixó es perque la carn no es podreixi. Els autentics carnivors agafen la pressa i se la mengen, nosaltres si no la cuinem no la podem digerir be. En cuant al tema de la salut ert recomano que llegeixes el llibre “Estudio China”, en cuant a la rel.lacio amb els animals en you tube mira “El mejor discurso” de Gary Yourofsky”, i potser tidrás una visio diferenta.

 

Resposta meva: Entre els carnívors compulsius i els vegetarians exclusius existeix un punt d’equilibri on el consum moderat de carn es no tant sols compatible sinó molt recomanable per aportar els principis immediats i vitamines necessàries per un manteniment harmònic del nostre metabolisme. No em sembla ajustat desqualificar el consum de carn exposant les conseqüències del consum d’abús. Tots els abusos son nocius. Jo no entro en creences ja que totes son perfectament respectables. Em limito a considerar que la presència de carn i peix de forma proporcionada a la nostra dieta es molt saludable. Assimilar nutrició amb amor es una contaminació demagògica que no te cap base. Aquest sofisma permetria a dir que els carnívors son cruels i no estimen als animals, afirmació autènticament absurda considerant la nostra cultura i tradició. La història de la humanitat i la seva evolució està lligada a les formes de control dels nutrients. Per això el ser humà va passar de menjar baies, arrels i herbes a fer cultius de cereals, hortalisses i fruites, i a trobar una alternativa a la caça en les granges. La millora i enriquiment proteínic de la dieta va permetre un desenvolupament del encèfal, l’adquisició de habilitats i supervivència propis del homo sàpiens amb el conseqüent increment d’intel·ligència que ha permès el progrés fins el dia d’avui. Respecte a la morfologia del nostre aparell masticatori hi ha evidències innegables respecte a peces dentàries exclusives pel processament de la carn. Son les dents incisives que tallen i les canines o ullals que esquincen la carn. Desqualificar el consum de carn pels bilions d’animals sacrificats es tant absurd com desqualificar l’us del paper deguts als bilions d’arbres tallats. Els hàbits naturals els trobem en la proximitat, sostenibilitat i en la cultura, i mai en la exclusivitat o deprivació alimentaria

Anuncis

Los miedos y la medicalización de la vida

miedoLos miedos y la angustia vital son tan normales como las adversidades y complicaciones diarias que en ninguna forma se pueden evitar por completo, y en cuya superación se refuerza, mejora y aguza la resiliencia, esa fortaleza que nos permite sobrevivir como individuos y especie. Por ejemplo, no podemos ni debemos evitar el dolor por completo, al tiempo que conviene el miedo a las actividades y actitudes que provocan dolor. Bien se ha dicho que el dolor es un don, el don que falta a los pacientes con lepra y cuya ausencia provoca daños terribles por sí misma. Conviene el dolor físico, que es salvador y evita males mayores, y convienen en dolor psíquico y el social. No podemos ni debemos ser insensibles ante las adversidades personales (“mi madre ha muerto”, “me han despedido del trabajo”, etc) ni ante las adversidades sociales (es bueno y necesario que nos duela el ver a un mendigo refugiado por la noche entre cartones, por ejemplo). Precisamos, pues, del dolor en sus variadas versiones. No hay que evitarlo del todo pues nos hace humanos y potencia la resiliencia.
(de Juan Gérvas sobre “Medicalización de la vida”, Pastillas las Justas, Madrid, 27 de febrero de 2015).

 

Si, fijate que la deriva educacional en los últimos años ha sido patológicamente proteccionista y paternalista.” Mi niño que no se traumatice ..”., y se ha generado una generación genéticamente normal pero con escasa o nula resiliencia. Su incapacidad para gestionar la frustración es muy escasa y  pocas sus habilidades para superar infortunios. El bloqueo emocional y las espectativas de resolución a través del sistema sanitario ha conllevado a un consumo de psicofármacos descomunal. Pero como reconducir el tema en un colectivo con ese lastre con medios no farmacològicos? Labilidad emocional + fragilidad de valores + entorno hostil = arma de destrucción masiva. Es cierto que los humanos generamos recursos cuando nos exponemos a las adversidades, pero si el bombardeo es supraumbral el resultado es estupor y parálisis. Debo reconocer que los instrumentos de manipulación y destrucción han sido de una gran eficacia, sin ruido ni sangre. Sólo zombis sin capacidad crítica, educados para consumir y ahora no pueden ni eso.