En els darrers anys la Unió Europea ha fet èmfasi en les mesures necessàries per aconseguir la descarbonització de l’economia. Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea ha establert un programa que ha denominat Green Deal que té per objectiu la neutralitat d’emissions en el 2050 amb una fita intermèdia com el Fit for 55 Package amb l’objectiu d’assolir una reducció del nivell d’emissions a l’any 2030 del 55% de les registrades en el 1990. Aquetes mesures van acompanyades d’una important dotació econòmica.
La guerra d’Ucraïna, amb les restriccions de proveïment de gas natural, ha portat a Europa, que ja liderava el procés de descarbonització, a la profunda crisi energètica que estem vivint. Una crisi que té un doble aspecte de subministrament i de preus.
Així doncs, la política energètica de tots el països de la Unió Europea es veurà marcada, sense cap mena de dubte, pels objectius de descarbonització marcats per la UE, la crisi energètica i les decisions i mesures que els governs estan prenent per tal de mitigar els efectes econòmics de la crisi energètica sobre l’economia de la indústria i de les famílies.
Totes les mesures a prendre cal que contemplin els tres pilars fonamentals que sustenten el sistema de generació i consum d’energia que són la garantia de subministrament, economia i preu, i impacte mediambiental i social. A l’aspecte mediambiental que fins ara ha impulsat la UE caldrà afegir-hi la garantia de subministrament i al preu que s’haurà de pagar pels recursos energètics dels quals disposarem.
Fins ara, les polítiques de descarbonització marcades per la Unió Europea es basen principalment en la reducció del consum de combustibles fòssils emissors de CO2 i la seva substitució per l’electrificació del sistema energètic Europeu.
Però desprès d’un anàlisi exhaustiu dels consums energètics es constata que un cert nombre de consums degut a les seves característiques, com són molts consums industrials, el transport, domèstics i altres, no poden ser electrificats. Si volem una efectiva descarbonització de la economia cal que l’electrificació de l’economia tingui el suport d’altres elements com són l’hidrogen i els biocombustibles que per les seves característiques ens garanteixen l’absència de emissions de CO2.
En el marc plantejat, les perspectives d’evolució del sistema elèctric pel proper 2023 es basen en el desenvolupament i incorporació de tot un seguit de tecnologies de producció d’energia i d’automatització de la xarxa, que garantint l’estabilitat de la mateixa, ens permetin assolir els objectius marcats per la UE en els seus plans de descarbonització de l’economia.
Així les accions a portar a terme se centren en el desenvolupament i instal·lació de energies renovables tan eòliques com fotovoltaiques en parcs terrestres i/o marítims i tant de gran format com en microinstalacions d’autoconsum.
Complementàriament al desenvolupament de les energies renovables es posaran en marxa nous projectes per la producció d’hidrogen no emissor i la obtenció de biocombustibles que permetran la substitució dels combustibles fòssils i dels projectes d’aprofitament del biogàs, que ja hi ha un marc regulatori econòmic mes adequat, a fi que es produeixi el seu desenvolupament en els sectors agrícoles, ramaders i de gestió dels residus i les aigües residuals.
En l’àmbit de l’hidrogen no emissor en el 2023 apareixeran nous projectes de producció vinculats a la transformació del sector petroquímic que han rebut importants assignacions econòmiques del fons NextGeneration i tots aquells projectes relacionats amb el projecte de Hidroducte entre Barcelona i Marsella presentat recentment.
Tornant a posar el focus en l’energia elèctrica, un aspecte a tenir en compte i que forma part d’un dels tres pilars citats anteriorment es el cost final de la energia pel consumidor. Les noves tecnologies de generació ens porten a l’aparició de una nova figura que es el prosumer. Es tracta de la combinació de productor i consumidor en un mateix actor. El seu nom ve de la contracció de productor i consumidor i el posa en el centre del sistema energètic i serà una peça fonamental en la producció i consum distribuït de les energies renovables de mida petita o mitjana. Assistirem a un fort desenvolupament d’aquesta figura que vindrà acompanyada de la de les comunitats energètiques i d’una eclosió dels consums compartits ara que la seva regulació es mes favorable.
La intermitència en la producció de les energies renovables, a causa de la seva dependència de les condicions meteorològiques de cada moment, fa necessari el desenvolupament de les instal·lacions de garantia de potencia com son els sistemes emmagatzemament tan els electroquímics o com els sistemes de bombament. Són instal·lacions que poden resultar vitals per una correcte integració de les energies renovables en el sistema elèctric i la seguretat i la continuïtat del subminitrament.
Finalment la forta inversió econòmica necessària per portar a terme totes les actuacions descrites fa que sigui necessari tenir un pla alternatiu en el cas que es produeixi un retard en les inversions. En aquest cas veurem una reconsideració dels plans actuals que podrien afectar a les dates de tancament de les centrals nuclears que a dia d’avui són un pilar fonamental en la garantia de subministrament i de la diversificació de les fonts energètiques de proveïment.
Aspectes tecnològicament innovadors que es preveu que emergeixin en el 2023
Fins ara hem fet èmfasi en la descarbonització i la implantació de tecnologies que ens permetin aconseguir-ho, però sense perdre de vista la garantia de subministrament i el cost de l’abastiment. Però això caldrà continuar en el desenvolupament tecnològic que permetin que tot aquest conjunt de nous equipaments tinguin uns costos d’inversió i d’explotació assequibles amb l’objectiu de que la descarbonització no ens dugui a un encariment del cost de l’energia que afectaria molt negativament l’economia de les empreses i de retruc la del país.
Està clar que l’assoliment de la descarbonització no ha de suposar un cost afegit de l’energia que lesioni la competitivitat de l’economia.
Per això en el proper 2023 cal desenvolupar o en el seu cas avançar en un seguit de noves tecnologies innovadores que tindran clarament dos objectius. El primer, obtenir una tecnologia que permeti la seva utilització i el segon que els costos d’inversió i explotació facin que sigui assequible.
1. Mesures legislatives
Amb l’objectiu de reduir els cost final de l’energia elèctrica pel consumidor en el 2030 es preveu o almenys cal que s’avanci en la legislació relativa a:
- Energia compartida Comunitats energètiquesEstalvi i eficiènciaAgregadors energèticsEmmagatzematge energètic: bombeig hidràulic
2. Digitalizació de la xarxa
Amb l’important augment de la generació renovable de petita mida i distribuïda al llarg de la xarxa de distribució es corre el risc de col·lapse de la mateixa. La digitalització dels sistemes de control portaran a una explotació segura. Les empreses desenvolupadores d’equips de control de xarxes i del seu corresponent programari ja han començat a treballar en aquest camp, per tant, s’espera que en el proper any tinguem avenços importants que permetran integrar les energies renovables en les xarxes de distribució amb mes seguretat i augmentant la seva capacitat d’absorció de nova generació renovable.
3. Bateries digitals
Com es deia abans, la intermitència de les energies renovables fa necessari que es complementi amb sistemes d’emmagatzemament com les bateries. Cal avançar en aquest camp i en especial en de les bateries digitals. Esperem resultats a lo llarg d’aquest any en aquest àmbit que faci que es costos siguin mes competitius.
4. Hidrogen no emissor
En l’apartat anterior s’ha parlat de la importància de l’hidrogen i en concret del produït amb energies no emissores de diòxid de carboni com a vector energètic complementari de la electrificació de la economia i com element necessari per a la descarbonització.
Actualment la tecnologia dels electrolitzadors es troba en fase madura però caldrà millorar la seva eficiència i reduir el seu cost d’inversió. En el proper any cal seguir avançant en aquest camp per aconseguir que el cost final de l’hidrogen sigui mes assequible.
5. Tecnologia per l’obtenció dels biocombustibes
Igual que l’hidrogen no emissor els biocombustibles han de ser la tercera pota que ens porti cap a la descarbonització. Pel que fa a la seva producció falten mes projectes i una millora en la seva tecnologia per fer-la mes competitiva. Esperem avenços.
6. Millora de la tecnologia de les energies renovables
Un dels factors que permetran fer arribar l’energia a tots els ciutadans tal com promou la Unió Europea posant el ciutadà en el centre de l’energia en la seva política d’energia per tots els ciutadans és el preu final de la factura. Per tant es fonamental seguir avançant en noves tecnologies que ens permetin fer instal·lacions amb menors costos d’inversió i d’explotació. Des que es va instal·lar el primer generador eòlic a Catalunya en el 1984, les potencies de les maquines han anat augmentant. Cal esperar que a més de promoure noves instal·lacions amb les noves tecnologies, s’iniciï la repotenciació dels parcs existents. El lideratge europeu es pot veure amenaçat, per l’emergent industria eòlica asiàtica, si no hi ha accions decidides en aquest camp.
7. Reactors nuclears de petita escala i darrera generació (SMR)
Pel que fa a l’energia nuclear d’acord amb el pla d’aturades de centrals anunciat pel govern de l’Estat, l’any 2040 para la darrera. Una possible alternativa és la seva substitució per nous reactors modulars (SMR) bé amb tecnologies convencionals de reactors de barres o amb reactors de sals fosses. Països del nostre entorn com França i el Regne Unit ja han presentat importants plans de futur basats en aquestes tecnologies. Cal està atents en els avenços en aquest camp.
bocabadat 